Història del club

Centre d’Esports Arenys de Munt

Secció Hoquei Pains


L´inici de l´HOQUEI SOBRE PATINS a Arenys de Munt es relaciona amb la inauguració de la Pista Poliesportiva (sant Martí, 1959). La seva obertura va anar a càrrec de l´expresident del COI (Comitè Olímpic Internacional), sr. Joan Antoni Samaranch. Disposar d´aquesta instal.lació no va ser fàcil, ja que la seva construcció depenia d´una ajuda -finalment autoritzada- de l´àrea d´esports de la Diputació de Barcelona. Aquest gest va comptar amb la inestimable intervenció del covilatà sr. Manel Roig i Serra.

El primer president del club fou el sr. Julio Calderero i l´entitat va quedar enquadrada dins la secció estatal “Educación y Descanso”. Evidentment, aquesta ubicació s´explica pel context de l´època: dictadura franquista. De seguida, es va confegir un primer grup de jugadors. Aquest estava format per: Burch, Graupera, Pujadas, Rucarols i Torras. Tots ells entenien l´hoquei com a activitat d´oci, on el més important no era competir sinó el fet d´anar plegats a patinar.

 

Entre els anys 1961-62, i ja vinculats a nivell federatiu, se celebra el primer partit oficial competitiu en un desplaçament contra la Santboiana.

Mica en mica, l´esport de l´estic comença a agafar més volada i es va introduint -paulatinament- entre la gent del poble. Així doncs, arribem a l´any 1967 quan recull la presidència el sr. Antoni Soler. Aquest encapçalament és clau per a entendre la dècada daurada del club.

Aquella mateixa temporada (1966-67) l´equip sènior -després d´anys d´escalar diferents categories- ja assoleix per primera vegada l´ascens a Primera Divisió (el que avui es coneix com a Divisió d´Honor). Aquell equip era dirigit per l´entrenador-jugador sr. Lorente. En anys successius, i encara formant part de l´elit, l´equip inclús és capaç de guanyar al quatre vegades campió d´Europa (Reus Deportiu) i també a l´amplament guardonat campió d´Espanya (Club Patí Voltregà). Paral.lelament a això, l´entitat creix per sota. Es treballa fort per a aglutinar una base sòlida -formada en exclusivitat per joves arenyencs-, els quals són responsables directes d´aquests nous conjunts, com també dels èxits d´un futur a vistes immediat.

Seguint la cronologia, un altre punt a considerar és la creació del Torneig de la Puntaire (temporada 1971/72). En aquesta primera edició, el campió fou el Cerdanyola Club Hoquei.

El camí ja era imparable. Així, el primer equip -període 1972/73- arriba a assolir un meritori tercer lloc en la màxima categoria. Òbviament, aquestes fites van exigir incorporar jugadors foranis que completessin la plantilla. Noms il.lustres com: Josep Cort, Joan Edo, Joan Freixas, Víctor Gasulla, Paco Meya, Federic Olivella, Tino Rodon i Antoni Rodríguez.

Però sens dubte, la pàgina més gloriosa de l’entitat –i de l’equip gran- la rubrica el subcampionat en la Recopa d’Europa (temporada 1976/77). En el seu concurs van eliminar equips com el Club Hockey Sunday’s Vanstahl (Bélgica) i el potent Hockey Novara (Itàlia). La final perduda (anada-casa: 4-2 i tornada-fora 4-2; per tant, el vencedor es va haver de decidir als penals) es va disputar contra l’equip portuguès de l’AD Oeiras.

Un altre salt qualitatiu va ser la construcció del Pavelló Poliesportiu per obligacions únicament federatives (1979-80). Per dissort, aquella mateixa temporada l’equip també perd la categoria i baixa a Primera Divisió Nacional. Malgrat aquesta desil•lusió, en la següent campanya (1980-1981) es retorna, de nou a l’esplendor. Fet que coincideix amb la retirada d’un jugador històric i carismàtic com pocs: Joan Edo i Pruja. Davant aquest anunci, el club decideix organitzar un partit d’homenatge a la seva persona. L’equip del segon ascens l’integraven: Carles Cumalat, Miquel Galofré, Robert Martori, Pere Mercader, Joan Molina, Manel Moliner, Lluís Muns, Martí Roca, Miquel Umbert i Josep Verdura.

En el transcurs de 1981-1982, l’equip torna a perdre la categoria d’or i s’enceta un temps, on el mirall de la mainada es belluga entre la Federació Espanyola de Patinatge (Primera Divisió Nacional) i la Federació Catalana de Patinatge (Primera Catalana).

Al període 1996-97 tenim el tercer ascens a Divisió d’Honor, després de 15 anys. El grup també es caracteritzava per ser bàsicament jovent de la casa: Frederic Andreu, Joan Maria Dotras, Gaspar Joseph, Jordi Roca, Jordi Pedrós i Guillermo Domínguez. Fins i tot, el gruix va augmentar amb l’arribada de Marc Comalat per afrontar el repte de la nova aspiració (1997/98). Tot i aixó, l’objectiu de mantenir la categoria no s’aconsegueix.

I sobre tot farem esment a l’equip femení, formació que amb pocs anys i molt mèrit ha estat la més distingida d’un temps ençà. En el seu sarró i consten diversos campionats de Catalunya (1998/99 i 2001/02) i d’Espanya (1998/99 i 2003/04).
Reconeixement que ha provocat –per alguna d’elles- també ostentar diferents campionats d’Europa i del món a nivell de selecció. Han format part d’aquest equip al llarc de la seva historia jugadores de talla internacional com són: Noemí Dulsat, Ester Artigas, Maria Majó, Tina Roca, Raquel Santiago, Alba Marín, Jana Verdura, Laia Salicrú, Maria Roca i altres.

Arribats ja a una actualitat més propera, a la temporada 2016-17 s’aconsegueix el 4rt ascens a la máxima categoria espanyola -l’OK Lliga- amb un equip quasi completament de la casa: Ernest Burgaya i Guillem Garcia com a porters i Jordi Illa, Marc Roca, Enric Daumal, Genís Sánchez, Jordi Pérez, Aleix Doménec, Àlex Joseph i Miquel Grau, dirigits des de la banqueta per en Marc Comalat.